Un projecte pioner per anticipar riscos sanitaris en l’aqüicultura mediterrània

Investigadors de la Universitat de València (UV), entitat coordinadora del projecte, i de la Universitat de les Illes Balears (UIB) han iniciat el projecte de recerca MAReA, una iniciativa científica que té com a objectiu comprendre com es dispersen els patògens marins en entorns aqüícoles i detectar possibles reservoris amb la finalitat de generar una primera prova de concepte orientada al desenvolupament futur de sistemes d’alerta primerenca.

El projecte és un dels 46 finançats pel Programa Pleamar 2025 de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, i està integrat per un consorci interdisciplinari de personal investigador de les dues universitats, liderat per Maria Gregori, també professora del Departament de Zoologia de la UV i Stella Redón (àrea de Zoologia del Departament de Biologia de la UIB). Cal destacar la participació de dones, tant en el lideratge com en la composició de l’equip investigador, fet que evidencia el compromís de les dues universitats amb la igualtat de gènere en la recerca científica.

El projecte tindrà una durada de dos anys i es desenvoluparà en diversos punts de la Mediterrània occidental. A més, comptarà amb la col·laboració activa del sector aqüícola. En concret, l’empresa col·laboradora facilitarà l’accés a les seves instal·lacions i aportarà coneixement operatiu per contextualitzar els resultats.

MAReA («Mapatge de riscos biològics en aqüicultura marina: un estudi basat en models de dispersió de paràsits/patògens a través d’eDNA, morfologia i oceanografia») pretén integrar tres línies d’anàlisi: l’estudi morfològic dels organismes, la detecció molecular mitjançant ADN ambiental (eDNA) i la relació d’aquestes dades amb la dinàmica dels corrents marins. Aquesta aproximació permetrà analitzar el paper del zooplàncton i del biofouling (acumulació d’organismes, algues o plantes sobre superfícies submergides) com a possibles reservoris o vectors de patògens en entorns productius.

El projecte preveu la realització de campanyes estacionals de mostreig en dos llocs ben diferenciats: d’una banda, una instal·lació aqüícola marina a la província d’Alacant i, d’altra banda, una àrea marina protegida de reserva integral. En ambdós casos, es recolliran sistemàticament mostres biològiques i ambientals per a estudiar-les comparativament.

«L’objectiu no és només descriure què hi ha al medi, sinó entendre com es mou, on es troben els reservoris i com pot afectar la sanitat dels sistemes productius marins», explica Maria Gregori.

Entre els resultats previstos destaca el desenvolupament d’una prova de concepte basada en la generació de mapes de risc biològic i en la identificació de relacions entre variables ambientals i la presència de microorganismes potencialment rellevants per a la sanitat marina.

Aquesta aproximació innovadora combina tecnologies emergents com l’ADN ambiental amb l’anàlisi de dades oceanogràfiques i la modelització, amb l’objectiu d’avançar cap a eines capaces de predir situacions de risc i millorar la gestió ambiental i sanitària del sector aqüícola.

Aquest projecte es desenvolupa amb la col·laboració de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, a través del Programa Plenamar, i es cofinança per la Unió Europea mitjançant el FEMPA (Fons Europeu Marítim, de Pesca i d’Aqüicultura).