L’IMEDEA (CSIC-UIB) lidera el primer mapa estacional de gasos d’efecte hivernacle de la Mediterrània

Un equip internacional de científics ha aconseguit, per primera vegada, mesurar de manera sistemàtica i comparable les concentracions de dos potents gasos d’efecte hivernacle, l’òxid nitrós (N₂O) i el metà (CH₄), en vuit estacions costaneres de la Mediterrània situades a la mar d’Alboran, la mar Balear i la mar de Llevant. L’estudi, impulsat i coordinat des de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), s’ha publicat a la revista científica Earth System Science Data. L’article, la primera autora del qual és Mercedes de la Paz, recull el treball d’un equip internacional amb la participació de centres de recerca d’Espanya, el Marroc, el Líban i Turquia.

El treball és fruit del projecte ROADSTER (Greenhouse Gas Dynamics on the Southern Coasts of the Mediterranean Sea), concebut precisament per reforçar la col·laboració científica entre les ribes oriental i occidental de la Mediterrània i millorar el coneixement d’àrees on hi havia importants mancances d’observacions. Això ha permès, per primera vegada, obtenir dades homogènies i comparables d’aquests gasos en zones de la Mediterrània on gairebé no hi havia mesures prèvies: els marges sud-occidental (Alboran) i sud-oriental (Llevant) de la mar.

Les dades generades, que ja estan disponibles en obert, serviran de referència per a futurs estudis sobre el paper de la Mediterrània en el cicle global dels gasos d’efecte hivernacle i per millorar els models climàtics que avaluen l’impacte del canvi climàtic en aquesta regió, considerada especialment sensible a l’escalfament global. Segons Iris E. Hendriks, investigadora de l’IMEDEA (CSIC-UIB), «aquest projecte demostra que la cooperació entre països del nord i del sud de la Mediterrània és possible i necessària. Moltes d’aquestes zones no havien estat mai monitorades de manera sistemàtica i només treballant plegats, amb els mateixos protocols i compartint capacitats, hem pogut omplir aquest buit d’informació».

Ciència cooperativa per respondre a reptes compartits

De fet, un dels principals valors d’aquest projecte és la seva dimensió col·laborativa. Els equips participants varen acordar protocols comuns de mostreig, conservació i anàlisi de les mostres abans de l’inici de la campanya. A més, totes les mesures de metà i òxid nitrós es varen dur a terme en un mateix laboratori, l’Institut d’Investigacions Marines (IIM-CSIC) de Vigo, per evitar així possibles biaixos entre països. Això garanteix que les dades de les vuit estacions siguin directament comparables entre si. Aquesta coordinació entre científics d’ambdues ribes de la Mediterrània es planteja com un pas necessari per avançar cap a una xarxa d’observació oceànica més integrada a la regió.

Pel que fa a la mar Balear, en l’estudi hi han participat l’IMEDEA (CSIC-UIB) i l’Institut d’Investigacions Marines (IIM-CSIC) de Vigo; a la mar d’Alboran, l’Institut National de Recherche Halieutique (INRH) de Casablanca; i, a la mar de Llevant, el National Centre for Marine Sciences del National Council for Scientific Research (CNRS-L) del Líban i el Middle East Technical University, Institute of Marine Sciences de Turquia.

Hendriks confia que, atesos els bons resultats obtinguts, «aquesta col·laboració no quedi limitada a un projecte puntual, sinó que puguem donar-li continuïtat en el futur, perquè la Mediterrània necessita sèries de dades a llarg termini per entendre com estan canviant aquests ecosistemes». A més, ha destacat l’excel·lent predisposició de tots els participants, «que han complert els compromisos de mostreig en condicions molt desfavorables, com les derivades dels conflictes bèl·lics».

Les dades

Entre 2023 i 2024, els investigadors varen prendre mostres mensuals en vuit estacions costaneres de la mar d’Alboran, la mar Balear i la mar de Llevant. A més de N₂O i CH₄, es varen mesurar variables com la temperatura, la salinitat, l’oxigen dissolt, la clorofil·la a i els nutrients.

Els resultats mostren que totes les zones estudiades actuen com a font neta d’aquests dos gasos cap a l’atmosfera. L’òxid nitrós (N₂O) va presentar un comportament relativament uniforme a tota la Mediterrània analitzada, amb concentracions més elevades durant els mesos freds i una forta relació amb la temperatura de l’aigua.

En canvi, el metà (CH₄) va mostrar una variabilitat molt més gran. Les emissions més elevades es varen registrar en estacions de la Mediterrània oriental, especialment a la mar de Llevant, on es varen detectar episodis puntuals d’emissions elevades que els autors atribueixen a possibles fonts geològiques localitzades al fons marí —com ara fuites de gas o volcans de fang— o a descàrregues submarines d’aigua subterrània.

El cas de les Illes Balears

Les dades de la mar Balear procedeixen de la xarxa BOATS (Balearic Ocean Acidification Time Series), coordinada per l’IMEDEA-CSIC, amb tres estacions situades a la badia de Palma, Cabrera i el cap de ses Salines. Les mostres recollides entre maig de 2023 i juny de 2024 confirmen que les aigües de l’arxipèlag també emeten ambdós gasos a l’atmosfera. De fet, el flux més elevat d’òxid nitrós registrat en tot l’estudi es va observar en aigües de les Balears, el gener de 2024, coincidint amb forts vents hivernals.

L’estudi també destaca que, malgrat la possible influència de les activitats humanes a prop de la badia de Palma, les anàlisis prèvies d’aquesta sèrie temporal no mostren diferències significatives entre les tres estacions costaneres de les Balears pel que fa a l’N₂O i el CH₄.