Investigadors de la UIB demostren com el bisfenol A s’allibera dins el cos a través dels microplàstics

Un equip d’investigadors de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha publicat recentment un estudi pioner a la revista Environmental Pollution en el qual s’analitzen els riscos derivats de la ingestió accidental de microplàstics amb additius químics. El treball se centra en el bisfenol A (BPA), un compost utilitzat en la fabricació de plàstics que, tot i estar prohibit a la Unió Europea des de gener de 2025, encara és present en molts materials d’ús quotidià.

Els resultats de l’exposició aguda a rates mostren que el BPA absorbit en microplàstics pot alliberar-se en el tracte digestiu i arribar al torrent sanguini, la qual cosa confirma la seva biodisponibilitat. Les anàlisis fetes pels investigadors de la UIB han demostrat que el BPA associat als microplàstics és tan biodisponible com el BPA lliure, amb una tendència a valors més elevats quan es troba unit a partícules sòlides, probablement per la seva major permanència a l’intestí. A més, se sap que microplàstics de mida inferior a 20 μm poden travessar la barrera intestinal.

Els científics també van estudiar senyals biològics a rates exposades que indiquen estrès a les cèl·lules, inflamació i processos d’eliminació de substàncies tòxiques. Van descobrir que, quan el bisfenol A (BPA) i els microplàstics actuen junts, el cos reacciona activant més enzims antioxidants —com la superòxid-dismutasa, que ajuda a neutralitzar radicals lliures— i augmentant proteïnes relacionades amb la inflamació, com la mieloperoxidasa.

A més, es va observar que el gen UGT2b1, que participa en la metabolització i eliminació del BPA, s’expressa més tant a l’intestí com al fetge. Tot això indica que l’organisme posa en marxa una resposta coordinada per defensar-se, la qual cosa suggereix que la combinació de microplàstics i BPA pot alterar l’equilibri intestinal i forçar mecanismes de protecció.

Els autors alerten que, tot i que no es van observar danys estructurals immediats a l’intestí, la resposta inflamatòria i oxidativa podria tenir conseqüències a llarg termini per a la salut.

Segons el doctor Manuel Miró, coautor de l’estudi: «Aquest treball confirma que els microplàstics no són només un problema ambiental, sinó també un vector de contaminants químics que poden afectar la salut. Comprendre aquests mecanismes és essencial per avaluar els riscos reals i establir estratègies preventives».

El treball ha estat elaborat per investigadors dels grups d’R+D+I d’Anàlisi per Injecció en Flux i Anàlisi de Traces (FI-TRACE), Nutrició Comunitària i Estrès Oxidatiu (NUCOX), Neurofisiologia (Neurofisiol), Litiasi renal i calcificació patològica (LiRCaP) i Biologia Molecular, Geografia de la Salut i una Sola Salut (MolONE).