Balears, peça clau del “carboni blau” a Espanya

Les aigües de les Balears amaguen un dels grans aliats contra el canvi climàtic a la península Ibèrica. Un estudi liderat per la investigadora Nerea Piñeiro-Juncal, de l’IMEDEA, revela que les praderies marines —amb especial protagonisme de la Posidonia oceanica— formen part d’un sistema natural capaç d’emmagatzemar l’equivalent a prop del 25% de les emissions anuals d’Espanya i Portugal.

El treball, titulat “Blue carbon inventories of Spain and Portugal for their inclusion in national climate mitigation strategies”, quantifica per primera vegada quant CO₂ guarden els ecosistemes costaners, coneguts com a “carboni blau”, com les praderies marines i les maresmes en aquests països. En conjunt, aquests espais emmagatzemen una gran quantitat de carboni, amb un pes destacat de la Mediterrània occidental.

En aquest context, les Balears juguen un paper decisiu. Les praderies de Posidonia oceanica, especialment extenses a l’arxipèlag, representen prop del 40% de la superfície total de praderies marines analitzades. Aquesta planta, exclusiva de la Mediterrània, acumula carboni en els sediments marins durant segles, convertint el fons marí en un autèntic dipòsit natural.

En paraules de Nerea Piñeiro-Juncal: “les praderies de posidònia són embornals de carboni a llarg termini. A les Balears, la seva extensió les converteix en el principal embornal de carboni blau d’Espanya, contribuint de manera rellevant a l’adaptació al canvi climàtic”. De fet, l’informe assenyala que dels 1.976 km² de praderies i maresmes que emmagatzemen CO₂ a Espanya i Portugal, el percentatge més elevat correspon als fons marins de l’arxipèlag balear, amb 650 km².

El primer inventari

Espanya i Portugal alberguen dos dels principals tipus d’ecosistemes de carboni blau: praderies de fanerògames marines i maresmes. Fins ara, no s’havia realitzat cap avaluació nacional exhaustiva de les reserves de carboni d’aquests ecosistemes. L’estudi avalua la magnitud de l’embornal de carboni associat a tota la península Ibèrica i els territoris insulars espanyols, així com la possible emissió de CO₂ derivada de la seva degradació.

S’estima que aquests ecosistemes emmagatzemen 95 Tg de CO₂ en la biomassa i el primer metre de sòl, l’equivalent a aproximadament el 25% de les emissions de CO₂ d’Espanya i Portugal el 2022. Cal recordar que 1 Tg equival a 1 milió de tones mètriques; per tant, 95 Tg equivalen a 95 milions de tones de CO₂.

La taxa mitjana d’acumulació de carboni orgànic al sòl es va estimar en 0,15 Tg de CO₂ anuals, equivalent al 0,04% de les emissions anuals d’aquests dos països (2022).

Un tresor en risc

Aquest “tresor climàtic”, però, no està garantit. L’estudi adverteix que el deteriorament d’aquests ecosistemes en l’últim segle ja ha alliberat grans quantitats de CO₂ a l’atmosfera. Es calcula que es podrien haver alliberat entre 11 i 27 Tg de CO₂, i que, si no es reforcen les mesures de protecció, en les pròximes dècades se’n podrien alliberar moltes més. En concret, es preveu que en els pròxims 30 anys s’alliberin entre 1,3 i 5,6 Tg de CO₂.

A les Balears, la pressió turística, el fondeig d’embarcacions, la contaminació i el desenvolupament costaner són algunes de les principals amenaces per a la posidònia. La seva degradació implica no només la pèrdua de biodiversitat, sinó també l’alliberament del carboni acumulat durant segles i la pèrdua de la seva capacitat de captura.

Segons Piñeiro-Juncal: “el valor d’aquests ecosistemes va molt més enllà del carboni. Són fonamentals per a la salut del litoral i per a sectors clau com el turisme”.

Una oportunitat per a les Balears

L’estudi obre la porta a integrar el carboni blau en les polítiques climàtiques i de conservació. Les dades poden incorporar-se als inventaris nacionals d’emissions i servir de base per a projectes de restauració i compensació de carboni.

A les Balears, on la posidònia ja compta amb protecció específica, els resultats reforcen la necessitat d’intensificar-ne la conservació. En un context de crisi climàtica, el missatge és clar: protegir la posidònia no només preserva el paisatge i la biodiversitat, sinó que contribueix directament a frenar l’escalfament global.