
L’IMEDEA (CSIC-UIB) lidera el primer mapa estacional de gasos d’efecte hivernacle de la Mediterrània
24 de setembre de 2026
Hallan una respuesta celular inesperada a un anticancerígeno de primera línea usado para tratar varios tumores sólidos
24 de setembre de 2026Una teràpia personalitzada amb bacteriòfags aconsegueix eliminar una infecció multiresistent provocada per una ferida de guerra


Una teràpia personalitzada amb bacteriòfags aconsegueix eliminar una infecció multiresistent provocada per una ferida de guerra
24/09/2026
Una teràpia personalitzada amb bacteriòfags aconsegueix eliminar una infecció multiresistent provocada per una ferida de guerra
El Grup de Virologia Ambiental i Biomèdica de l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de València (UV) ha liderat el tractament d'un pacient que, després de patir greus ferides durant un conflicte bèl·lic i sotmetre's a diverses intervencions quirúrgiques, va desenvolupar una infecció causada per Klebsiella pneumoniae multiresistent. El tractament, basat en una teràpia personalitzada amb un bacteriòfag en combinació amb colistina, va permetre eliminar el bacteri, afavorir la cicatrització de la ferida i recuperar parcialment la mobilitat del colze, evitant l'amputació de l'extremitat proposada per l'equip mèdic davant el risc que la infecció s'estenguera al torrent sanguini. L'estudi, realitzat en col·laboració amb l'Hospital General de la Defensa de Saragossa, ha sigut publicat en el International Journal of Infectious Diseases.
Els conflictes armats poden generar un elevat nombre de ferits que, en condicions d'accés limitat a serveis sanitaris, escassetat de recursos o retards en les intervencions, presenten un major risc de desenvolupar infeccions persistents causades per bacteris multiresistents. Aquestes infeccions són especialment complexes quan afecten ferides profundes, ossos, implants o pròtesis, ja que poden limitar les opcions terapèutiques i requerir tractaments prolongats o noves intervencions quirúrgiques.
Els bacteriòfags, virus capaços d'infectar i destruir específicament determinats bacteris, estan adquirint interés com a eina complementària enfront d'aquesta mena d'infeccions. Aquesta especificitat permet dissenyar tractaments adaptats per a cada infecció i combinar-los amb antibiòtics i tractaments quirúrgics. Encara que la fagoterapia continua en desenvolupament clínic, aquests tractaments podrien oferir noves alternatives quan les teràpies convencionals resulten insuficients.
Aquest estudi descriu el tractament d'un home de 52 anys que en 2022 va patir greus ferides durant un conflicte bèl·lic i que, després de diverses intervencions quirúrgiques, va desenvolupar una infecció per K. pneumoniae multiresistent. La infecció va persistir malgrat els tractaments antibiòtics emprats, per la qual cosa l'equip mèdic va buscar una alternativa terapèutica per a evitar l'amputació de l'extremitat.
En aquest context, l'equip mèdic va recórrer a la investigadora de l'I2SysBio Pilar Domingo Calap, i el seu laboratori va seleccionar i va caracteritzar un bacteriòfag amb activitat enfront del bacteri aïllat del pacient, a més de dur a terme la seua producció per a ús terapèutic. La teràpia personalitzada, autoritzada per l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) sota un règim d'ús compassiu, va combinar l'administració del bacteriòfag per via intravenosa i local amb colistina.
La resposta al tractament va ser ràpida: K. pneumoniae va deixar de detectar-se en les mostres de la ferida al huité dia i les anàlisis posteriors van continuar sent negatius. A més, es va observar una progressiva cicatrització de la ferida i una recuperació parcial de la mobilitat del colze. La millora clínica es va mantindre durant el seguiment i no es van observar efectes adversos associats al tractament.
Aquest cas posa de manifest el potencial de la fagoterapia personalitzada com a tractament complementari enfront d'infeccions complexes causades per bacteris multiresistents. Al mateix temps, subratlla la necessitat de continuar desenvolupant estudis clínics que permeten avaluar la seua eficàcia i establir protocols per a la seua aplicació en la pràctica clínica.